La Fina entra a l’escola a les cinc de la tarda, quan nosaltres ja hem marxat. Diu que li agrada aquesta hora perquè l’edifici encara està calent.
Li vaig preguntar què és el primer que mira quan entra en una classe i em va respondre una cosa que no m’esperava.
Miro les cadires. Si estan totes girades cap a la pissarra, ha estat un dia normal. Si n’hi ha quatre fent rotllana en un racó, ha passat alguna cosa. No sé mai què, però ho sé.
Li vaig dir que semblava una detectiu i es va posar a riure. Em va dir que no, que només fa nou anys que hi és i que això no és intel·ligència, és repetició.
Fa una cosa que jo no sabia: guarda els objectes que troba durant una setmana abans de portar-los a consergeria. Bolígrafs, gomes, un got. Diu que la gent torna a buscar les coses el dia següent i que si les mou de seguida no les troba mai més.
El que més em trobo són ampolles d’aigua. El que menys torna a buscar ningú, també.
Li vaig preguntar si li molesta que deixem les coses tirades. Va dir que no, que som nens i que els nens deixen coses. El que sí que li molesta és que hi hagi gent que la miri i no la saludi.
Quan vaig apagar la gravadora em va dir una última cosa que li vaig demanar de posar igualment: que l’escola és molt bonica de nit i que no ho sap gairebé ningú.
Treball guanyador del 1r trimestre. Entrevista i redacció: Ariadna M., 3r d’ESO. Fotografia: no autoritzada.